Maleït
el qui esguarda amb covardia
la
feblesa dels cossos a mig fer
-si
més no avui-
que
deixen lliscar, les gotes de coratge,
dels
cors desclosos
amb
l’amarga insistència,
de
paraules nedant contracorrent.
Maleïts
els ossos i aquelles veus,
que
criden amb ferotges intencions,
als
ulls a mig obrir
-si
més no avui-
Mort
a aquell,
que
primer malmena
i
després disculpa,
que
colpeix ara i ho desgrana després.
Maleït
el petit nom de l’amor,
el
sentiment perdut
en
tres notes altes
els
malsons i la fruita podrida
de
l’arbre malalt... que neix del rebuig.
Sònia C. Ignés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada